Colitis induïda per immunoteràpia (nivolumab). Treball col·laboratiu del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals i els hospitals de Galdakao (Bilbao) i Ramón y Cajal (Madrid).

El tractament oncològic s’ha revolucionat en els darrers anys gràcies al desenvolupament de la immunoteràpia. Aquests tractaments es basen en estimular el sistema immune del pacient de forma que ajuda a eliminar les cèl·lules cancerígenes. Recentment es disposa diferents fàrmacs d’aquesta família pel tractament fonamentalment de neoplàsies de pulmó, ronyó o melanoma disseminats, sent ipilimumab un dels primers en aprovar-se. L’experiència inicial amb ipilimumab ha demostrat una elevada eficàcia però també un risc considerable d’efectes colaterals entre els que destaquen els derivats de l’activació immunològica en forma de pneumonitis, hepatitis o colitis. No tots els fàrmacs d’aquesta família tenen la mateixa taxa d’efectes colaterals; de fet, són poques les comunicacions de colitis immunomediades per nivolumab, mentre que són molt freqüents amb ipilimumab.

Donada la baixa incidència de colitis immunomediada per nivolumab i la similitud tant clínicament com endoscòpica amb la colitis ulcerosa convencional, el nostre grup va plantejar-se avaluar-ne la incidència i les característiques en les formes més greus. Per això es va plantejar un estudi retrospectiu i col·laboratiu amb els serveis de Gastroenterologia dels hospitals de Galdakao (Bilbao) i Ramón y Cajal (Madrid), per reunir i analitzar els casos de colitis immunomediada induïdes per nivolumab en els 3 centres. A més, la doctora Cañete, coordinadora i responsable de l’estudi, va realitzar una recerca bibliogràfica reunint tots els casos publicat en la literatura (a més dels aportats en el propi estudi) fora dels estudis controlats del fàrmac.

De l’estudi se n’extrau que aquesta entitat és molt menys freqüent amb nivolumab que amb ipilimumab, tot i que clínicament i endoscòpica són molt similars. També hem pogut constatar que la resposta a prednisona és elevada, i només en una proporció limitada de casos cal iniciar tractament de rescat amb infliximab o vedolizumab (actualment el fàrmac d’elecció, donat que la seva acció immunosupressora és selectiva a nivell intestinal i interfereix menys amb la neoplàsia de base). Per últim, l’estudi remarca la marcada similitud d’aquesta entitat amb la colitis ulcerosa clàssica; de fet, algun dels pacients descrits tenien una colitis ulcerosa exacerbada pel tractament amb nivolumab, fet que encara dificultava més el diagnòstic. En aquest sentit, la presència de cèl·lules apoptòtiques a les biòpsies és una troballa molt suggestiva de colitis immunomediada. Un altre fet que pot dificultar el diagnòstic és l’elevada taxa de sobreinfeccions en aquests pacients, especialment per Clostridium difficile.

Pots accedir a l’enllaç de l’article clicant aquí: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/30826963

Aquesta entrada s'ha publicat en Recerca i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s