Aquest any, ens ha pertocat assumir una pandèmia per a la qual ningú estava preparat. Des del mes de gener anàvem sabent de casos de COVID però que, en aquell moment, ens semblaven llunyans. Tot i això, i de forma més ràpida del que pensàvem, van començar a aparèixer per tot arreu i van anar augmentant a nivell mundial.
A mitjan de març, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, tenia gran part de la seva assistència mèdica bolcada a l’assistència de pacients amb COVID-19, intentant mantenir paral·lelament l’atenció de tots aquells pacients “no-COVID” que ho necessitaven. De fet, un dels “efectes col·laterals” que va tenir la primera onada de la pandèmia fou la demora de pacients amb malalties “no-COVID”, fet que va motivar que les consutles per malalties digestives urgents fos menor, però amb casos de major gravetat.

El servei d’Aparell Digestiu des del primer moment va estar disposat a ajudar, i així ho vam fer durant llargues i dures jornades, en diferents àrees de l’hospital: Servei de Malalties infeccioses, Unitat d’Urgències, Unitat de Cures Intensives. Quasi tres quartes parts dels metges del servei d’Aparell Digestiu van col·laborar àrduament a l’atenció dels pacients COVID, en el maneig mèdic, assistencial i suport a la famílies si així ho precisaven, mentre la quarta part restant es va responsabilitzar de l’atenció de tots els pacients amb malalties digestives ambulatoris, ingressats, fent-ne les endoscòpies o atenent-los a hospital de dia. Van ser unes setmanes molt difícils, emocionalment dures, però molt gratificants, ja que vam poder treballar conjuntament amb especialistes d’altres serveis, buscant tots un objectiu comú: ajudar a totes aquelles persones afectes de la COVID-19.
En l’atenció als pacients amb malaltia inflamatòria intestinal, es varen implementar diferents mesures per a incrementar la seguretat dels pacients; és adir, es va intentar reduir el risc d’infecció evitant en el possible els desplaçaments a l’hospital, però també evitant al màxim que la malaltia inflamatòria s’activés. Per això era necessari assegurar un correcte compliment dels tractaments amb la màxima seguretat. En aquest sentit, es varen establir controls telefònics de tots els pacients que tenien visita a consulta externa o administració de tractament a hospital de dia, es van establir distàncies de seguretat i equipament adequat a hospital de dia o es va facilitar informació a través del correu electrònic, entre d’altres mesures.
La COVID-19 ha canviat en molts aspectes la pràctica de l’assistència mèdica, però creiem que és una oportunitat per a millorar la qualitat assistencial que no podem perdre!