Les malalties immunomediades (IMID) són cada dia més freqüents en països desenvolupats. Entre les IMID més freqüents s’hi troben la psoriasi, l’artritis psoriàtica, l’artritis reumatoide, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa o el lupus eritematós. Fa més de 10 anys, la doctora Sara Marsal, reumatòloga de l’hospital de la Vall d’Hebron va engegar un grup multidisciplinar de recerca en IMID que inclou reumatòlegs, dermatòlegs i gastroenteròlegs de diferents centres espanyols. Aquest grup, anomenat IMID Consortium, i inicialment orientat a la recerca en factors genètics de les IMID, ja ha publicat múltiples estudis en prestigioses revistes en la darrera dècada i ha obtingut diverses beques públiques competitives tant estatals com europees. El Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’hospital Germans Trias i Pujol no només n’ha format part des de l’inici, sinó que també hi compta amb el doctor Eugeni Domènech com a coordinador a nivell nacional dels investigadors participants en la part de malalties digestives, fet que destaca el lideratge del nostre grup en aquest àmbit.
Alguns dels estudis publicats fan referència a IMIDs concretes o, com en el darrer estudi publicat, avaluen aspectes trasnversals a totes les IMID incloses. Les IMID s’entenen en l’actualitat com malalties causades per l’inter-relació entre factors genètics (alguns d’ells també descoberts en estudis de l’IMID Consortium) i factors ambientals (curiosament, més desconeguts que els genètics en l’actualitat). En aquest darrer estudi (https://www.nature.com/articles/s41430-021-00913-6.epdf?sharing_token=91N3yGUvfnwjNp8rLEEbhtRgN0jAjWel9jnR3ZoTv0P7nIswyn8CwT85bL0JuNkcFQ2TUneJRKLz6qi7_A-zOwndU6U3YizIJVkKqtiXcXcfOVBia2njlZ1Hq4-ud7QOBsk_5GBAQSyMCF9yObRW8pDgKn6-DLMzA1uGDLt-TlE%3D), els investigadors es van centrar en els perfils de dieta de les diferents malalties comparades entre elles i amb un grup d’individus sans. L’estudi s’ha realitzat amb una metodologia puntera i innovadora com és l’anàlisi d’aleatorització mendeliana, aportant dades absolutament novedoses. Globalment, els pacients amb IMID tenien un consum d’alcohol i begudes estimulants significativament menor que els individus sans i, a més, presentaven altres discrepàncies en el perfil dietètic en nombrosos grups alimentaris; de fet, només el consum d’ous va resultar ser similar en tots les grups incloent individus sans. Concretament (i com era esperable), els pacients amb malaltia de Crohn i colitis ulcerosa van ser els que més diferències en els hàbits dietètics presentaven. Els pacients amb malaltia de Crohn presentaven una marcada reducció del consum de vegetals, fruita i làctics. El consum de llegums també es trobava reduït, tant en malaltia de Crohn com en colitis ulcerosa, mentre que el consum de pasta, arròs i carn vermella eren significativament superior en aquestes dues malalties.
Un cop més, aquest estudi, com tots els que s’han publicat prèviament, ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada dels pacients que han acceptat participar, han permès extraccions sanguínies (molts cops en diverses ocasions) i han respost enquestes periòdiques (algunes vegades bastant llargues…). La ciència no avança sense la col·laboració. L’IMID Consortium n’és una mostra prou clara: molts centres, molts investigadors i molts, molts, molts pacients. Gràcies.
Malaltia Inflamatòria Intestinal 