El Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals participa en un consens internacional sobre l’ús de calprotectina fecal.

La calprotectina és una proteïna sintetitzada fonamentalment pels leucòcits neutròfils, constituint-ne el 60% del total de les proteïnes citoplasmàtiques d’aquetes cèl·lules. Per tant, la detecció de calprotectina és un indicador indirecte de la presència de neutròfils.

Per altra banda, els neutròfils són unes de les principals cèl·lules implicades en la resposta immunològica innata, és a dir, en la primera línia de resposta inflamatòria o de defensa. De fet, els neutròfils s’incrementen en la sang perifèrica i els teixits quan aquests pateixen alguna infecció o inflamació agudes. A més, els neutròfils s’han erigit com un dels tipus cel·lulars més rellevants en la colitis ulcerosa, doncs la seva presència en les biòpsies del còlon de pacients que es troben en remissió clínica (asimptomàtics) es correlaciona amb un risc més elevat de presentar un nou brot de la malaltia a curt termini i també amb el risc de presentar lesions pre-malignes en el futur. Això ha motivat l’interès en el valor de la calprotectina mesurada en la femta de pacients amb malaltia inflamatòria intestinal. En aquest sentit, múltiples estudis ja han demostrat una excel·lent correlació de la calprotectina fecal amb el risc de recidiva (nou brot) i també un excel·lent valor predictiu positiu respecte a la remissió endoscòpica (absència de lesions macroscòpiques), particularment en la colitis ulcerosa. El nostre grup ha liderat diferents estudis on s’ha contribuït a establir el valor de la calprotectina en la pràctica clínica:

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29189092/

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27824646/

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/25793326/

Fruit de totes aquestes evidències, la mesura periòdica de la calprotectina en femta s’ha convertit en l’eina més eficient i utilitzada de monitorització dels pacients amb colitis ulcerosa, tal i com queda demostrat en el document de consens d’ús de la calprotectina publicat pel Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa (GETECCU) en el que el nostre grup ja va participar (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30293556/).

Tot i que el seu ús s’ha generalitzat, és important conèixer quina és la millor manera de recollir la mostra fecal, la seva conservació i les particularitats tècniques per a una determinació de calprotectina. Per aquest motiu, el Professor Peyrin-Biroulet (president de la Organització Europea de Crohn i Colitis -ECCO-) va llençar una iniciativa per a redactar un document de consens al respecte, convidant un grup d’experts mundials en el tema. Com a conseqüència d’aquesta col·laboració en la qual el nostre grup ha participat, s’acaba de publicar en el United European Gastroenterology Journal, el document on es recullen les principals conclusions de consens sobre les característiques tècniques per a la determinació de calprotectina fecal, que podeu trobar en el següent link: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33961734/

Publicat dins de Publicacions, Recerca | Deixa un comentari

Requeriments de cirurgia i mortalitat postoperatòria en malaltia inflamatòria intestinal, estudis per una nova tesi doctoral del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals

El passat 27 de novembre, la ja doctora Montserrat Guasch i Marcé va defensar la seva tesi doctoral sobre els requeriments de cirurgia i mortalitat postoperatòria en malaltia de Crohn i colitis ulcerosa en la era dels fàrmacs biològics. La tesi, basada en dos estudis diferents, demostra la reducció en la necessitat de cirurgia en la malaltia de Crohn des de la disponibilitat de fàrmacs anti-TNF i aporta per primer cop dades poblacionals a Catalunya sobre la mortalitat postoperatòria en aquestes malalties en la darrera dècada.

El primer estudi, basat en dades del registre ENEIDA del Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa (GETECCU), va incloure milers de pacients de tot l’estat. Aquest estudi va comparar les taxes de cirurgia en pacients recent diagnosticats de malaltia inflamatòria intestinal en dos períodes diferents: abans i després de l’aprovació d’ús del primer anti-TNF (infliximab). Els resultats van demostrar que, si bé les taxes de cirurgia s’havien reduït en malaltia de Crohn, no ha estat igual en colitis ulcerosa. A més, aquesta reducció no sembla dependre de la utilització dels anti-TNF, sinó en un ús molt més generalitzat i precoç dels immunosupressors convencionals, cosa que fa pensar que la forma en que s’han utilitzat els anti-TNF fins ara no és prou adequada per a canviar la història natural d’aquestes malalties. Tal i com ha exposat la ja doctora Guasch, cal esperar que amb l’arribada dels biosimilars, el seu ús més precoç i generalitzat faci canviar encara més aquestes dades en els propers anys. L’estudi es va publicar recentment en l revista Journal of Gatroenterology and Hepatology (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/32350906/).

El segon estudi, basat en dades del Servei Català de la Salut (CatSalut), va tenir per objectiu avaluar la mortalitat postoperatòria en malaltia inflamatòria intestinal a Catalunya en la darrera dècada, a més de descriure el nombre d’aquestes cirurgies realitzat en un període de 10 anys a tots els hospitals de la xarxa hospitalària pública al nostre país. L’estudi va demostrar. A més, que l’edat i les comorbiditats són els factors més importants associats a la mortalitat, així com l’experiència quirúrgica de cada centre. En aquest sentit, l’estudi posa en valor la necessitat de que els pacients amb malaltia inflamatòria intestinal complicada siguin atesos en centres que disposin d’unitats d’excel·lència en l’atenció d’aquestes malalties. Val a recordar que la el nostre centre va ser el primer dels hospitals de l’Institut Català de la Salut en obtenir l’acreditació d’excel·lència de GETECCU, fa ja 4 anys. L’estudi també s’ha publicat recentment en la revista Digestive and Liver Diseases (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33082087/).

La present tesi té valor afegit. Més enllà de corroborar la llarga tradició investigadora del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals, reflexa la col·laboració entre gastroenteròlegs i cirurgians al nostre centre, peça clau en l’atenció dels pacients amb malaltia inflamatòria intestinal. A més, enceta la recerca epidemiològica amb dades administratives (del Sistema de Salut Públic de Catalunya) en aquestes malalties.

Felicitats, DOCTORA GUASCH!

.

Publicat dins de Recerca | Deixa un comentari

Badalona Interactive Challenging Cases (BICC), nova i exitosa activitat docent del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals.

La pandèmia per coronavirus ha tingut un impacte marcat en diversos àmbits (si no en quasi tots) de les nostres vides. Entre molts d’altres, la formació i actualització dels metges. Acostumats a l’assistència de congressos i cursos mèdics a l’estat i fora de les nostres fronteres, l’adquisició de nou coneixement s’ha vist frenada i només reemplaçada per activitats “on-line”, on és difícil la interacció amb col·legues i mantenir l’atenció massa hores davant la pantalla.

El Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals organitza des de fa més de dues dècades un curs de gran prestigi i d’abast estatal sobre malaltia inflamatòria intestinal que compte habitualment amb la presència dels millors investigadors i metges europeus en aquest àmbit. Malauradament, durant l’any 2020 la pandèmia no ha permès la realització del curs que habitualment comptava  amb 200 assistents durant dos dies. El nostre grup, però, no va abaixar els braços i es va proposar realitzar una de les activitats més apreciades del curs com era la discussió de casos clínics amb experts i les ja famoses “clinical pills” (discussió de petites però importants llacunes del coneixement en la pràctica clínica diària), aquest vegada en format telemàtic. Amb l’objectiu de fer una activitat docent entretinguda i alhora interactiva, el passat novembre , durant els dies 23 i 24,  vam celebrar la primera edició (i esperem que no sigui la darrera) dels Badalona Interactive Challenging Cases (BICC). De dues hores de durada, cadascuna de les dues sessions va comptar amb una assistència de quasi 200 metges connectats de forma permanent, que van generar més de 300 preguntes i comentaris el primer dia (dedicat a malaltia de Crohn) i més de 400 el segon (dedicat a colitis ulcerosa).

La rebuda del BICC ha estat tan bona que el Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals ens plantegem mantenir aquesta activitat amb independència de la possibilitat de tornar a una nova edició del nostre prestigiós Curs “Miquel Àngel Gassull” en Malalties Inflamatòries Intestinals. Com algú ens va escriure després d’acabar-ne la primera edició….”Llarga vida al BICC!!”

Publicat dins de Congressos, Curs Gassull | Deixa un comentari

Els pacients amb malalties immunomediades tenen un perfil dietètic diferent segons un estudi multicèntric de l’IMID-consortium en el que ha participat la nostra unitat.

Les malalties immunomediades (IMID) són cada dia més freqüents en països desenvolupats. Entre les IMID més freqüents s’hi troben la psoriasi, l’artritis psoriàtica, l’artritis reumatoide, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa o el lupus eritematós. Fa més de 10 anys, la doctora Sara Marsal, reumatòloga de l’hospital de la Vall d’Hebron va engegar un grup multidisciplinar de recerca en IMID que inclou reumatòlegs, dermatòlegs i gastroenteròlegs de diferents centres espanyols. Aquest grup, anomenat IMID Consortium, i inicialment orientat a la recerca en factors genètics de les IMID, ja ha publicat múltiples estudis en prestigioses revistes en la darrera dècada i ha obtingut diverses beques públiques competitives tant estatals com europees. El Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’hospital Germans Trias i Pujol no només n’ha format part des de l’inici, sinó que també hi compta amb el doctor Eugeni Domènech com a coordinador a nivell nacional dels investigadors participants en la part de malalties digestives, fet que destaca el lideratge del nostre grup en aquest àmbit.

Eugeni Domènech

Alguns dels estudis publicats fan referència a IMIDs concretes o, com en el darrer estudi publicat, avaluen aspectes trasnversals a totes les IMID incloses. Les IMID s’entenen en l’actualitat com malalties causades per l’inter-relació entre factors genètics (alguns d’ells també descoberts en estudis de l’IMID Consortium) i factors ambientals (curiosament, més desconeguts que els genètics en l’actualitat). En aquest darrer estudi (https://www.nature.com/articles/s41430-021-00913-6.epdf?sharing_token=91N3yGUvfnwjNp8rLEEbhtRgN0jAjWel9jnR3ZoTv0P7nIswyn8CwT85bL0JuNkcFQ2TUneJRKLz6qi7_A-zOwndU6U3YizIJVkKqtiXcXcfOVBia2njlZ1Hq4-ud7QOBsk_5GBAQSyMCF9yObRW8pDgKn6-DLMzA1uGDLt-TlE%3D), els investigadors es van centrar en els perfils de dieta de les diferents malalties comparades entre elles i amb un grup d’individus sans. L’estudi s’ha realitzat amb una metodologia puntera i innovadora com és l’anàlisi d’aleatorització mendeliana, aportant dades absolutament novedoses. Globalment, els pacients amb IMID tenien un consum d’alcohol i begudes estimulants significativament menor que els individus sans i, a més, presentaven altres discrepàncies en el perfil dietètic en nombrosos grups alimentaris; de fet, només el consum d’ous va resultar ser similar en tots les grups incloent individus sans. Concretament (i com era esperable), els pacients amb malaltia de Crohn i colitis ulcerosa van ser els que més diferències en els hàbits dietètics presentaven. Els pacients amb malaltia de Crohn presentaven una marcada reducció del consum de vegetals, fruita i làctics. El consum de llegums també es trobava reduït, tant en malaltia de Crohn com en colitis ulcerosa, mentre que el consum de pasta, arròs i carn vermella eren significativament superior en aquestes dues malalties.

Un cop més, aquest estudi, com tots els que s’han publicat prèviament, ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada dels pacients que han acceptat participar, han permès extraccions sanguínies (molts cops en diverses ocasions) i han respost enquestes periòdiques (algunes vegades bastant llargues…). La ciència no avança sense la col·laboració. L’IMID Consortium n’és una mostra prou clara: molts centres, molts investigadors i molts, molts, molts pacients. Gràcies.

Publicat dins de Pacients, Recerca | Deixa un comentari

La unitat de malaltia inflamatòria intestinal obté la re-acreditació com a unitat assistencial d’atenció integral del Grupo Español de Trabajo en Enfermedad deCrohn y Colitis Ulcerosa (GETECCU).

L’abril del 2021, la unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal ha obtingut la re-acreditació com a unitat assistencial d’atenció integral dins del programa CUE (https://geteccu.org/formacion/programa-de-certificacion-de-las-unidades-de-atencion-integral-a-pacientes-con-eii) del Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa (GETECCU) que busca l’excel·lència assistencial en l’atenció dels pacients afectes de malaltia inflamatòria intestinal. La nostra unitat ja va ser la primera de les unitats dels hospitals de l’Institut Català de la Salut en obtenir-la, l’any 2018 (https://geteccu.org/contenidos/up/2021/04/Listado_Centros_Abril_2021.pdf).

Basat en uns stàndards de qualitat assistencial establerts per metodologia Delphi (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/24295646/) i que han estat assumits a nivell europeu, aquest programa, estableix que per a la certificació com a unitat d’atenció integral s’acompleixin un seguit d’indicadors de qualitat assistencial entre els que s’inclouen: comptar amb equips multidisciplinars (amb cirurgians, infermeria, radiòlegs), protocols actualitzats d’atenció urgent i programada, disponibilitat d’atenció a demanda, consultes monogràfiques, infermera especialitzada, consulta telemàtica urgent, comitè multidisciplinars d’avaluació cas a cas, a més d’endoscòpia digestiva, enterografia per ressonància, cirurgia,… A més, l’auditoria realitzada comprova amb la revisió d’històries clíniques a l’atzar l’acompliment d’una sèrie d’stàndards de qualitat com els chechkpoints pre-tractament biològic, la informació adequada abans de l’inici de tractaments immunosupressors, l’atenció en la gestació o la taxa de mortalitat postquirúrgica. Quan s’acompleixen més del 90% de la llarga llista d’indicadors s’obté la certificació d’excel·lència, tal i com va fer-ho la nostra, que cal renovar amb una nova auditoria als 3 anys.

Estem molt contents d’haver aconseguit la re-acreditació de la unitat altre cop amb excel·lència, acomplint uns indicadors cada cop més exigents. En la línia de l’hospital Germans Trias i Pujol, el servei d’Aparell Digestiu contribueix en l’excel·lència, el terciarisme i la innovació en l’atenció assistencial.

Publicat dins de Premis | Deixa un comentari

El servei de digestiu continua la recerca malgrat el COVID

Aquests mesos han estat molt difícils per a tothom. El nostre servei va quedar desmantellat donat que un 60% dels metges que hi treballem vam donar suport a diferents unitats COVID i ha costat tornar a la normalitat. Tornar a la normalitat consisteix en seguir fent l’assistència que fèiem i seguir fent recerca, tret que ha caracteritzat la nostre Unitat des de fa molts anys.

Tot i els entrebancs, la nostre unitat ha seguit treballant i hem enviat diferents estudis als congressos que s’han celebrat recentment.

El Congrés Europeu de Gastroenterologia (UEGW) es va celebrar aquest passat octubre en format virtual. A més de presentar alguns treballs en relació a les nostres línies de recerca vàrem presentar un estudi en pacients amb malaltia inflamatòria intestinal d’edat avançada que va presentar com a comunicació oral per la Dra Margalida Calafat “Immunosuppresive treatment is not a risk factor to develop a worse SARS-COV-19 infection in elderly IBD patients. An observational, descriptive cohort study “ en el que es comparava l’evolució de la infecció per COVID-19 en dues cohorts de pacients de més de 65 anys en tractament immunosupressor i sense. En aquest estudi vàrem observar que seguir tractament immunosupressor no va ser un factor de risc afegit per presentar una infecció SARS-COV-19 greu.

Dra Margalida Calafa

Per altra banda, la Dra Torres va presentar “Comparison of the efficacy of a second intravenous or subcutaneous anti-TNF in the tratment of ulcerative colitis” presentat en forma de pòster.

Un altre congrés celebrat el novembre ha estat la Asociación Española de Gastroenterología (AEG) en el que vàrem presentar:

  • Eficacia de vedolizumab en la prevención  de la recurrencia postquirúrgica en la enfermedad de crohn. Datos en práctica clínica del registro Eneida” presentat per la Dra Míriam Mañosa.
  • Eficacia de ustekinumab en la prevención  de la recurrencia postquirúrgica en la enfermedad de crohn. Datos en práctica clínica del registro Eneida presentat per la Dra Míriam Mañosa.
  • Prevalencia, características y evolución de la trombosis venosa portal en enfermedad inflamatoria intestinal. Estudio multicéntrico retrpospectivo del registro ENEIDA” presentat per la Dra. Maria Puig
  • Comparación de la eficacia de un segundo anti-TNF endovenoso o subcutaneo en la Colitis ulcerosa” presentat per la Dra Torres

Publicat dins de Congressos, Recerca | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El servei de digestiu col·labora en la cobertura al COVID-19 a l’HGTP

Aquest any, ens ha pertocat assumir una pandèmia per a la qual ningú estava preparat. Des del mes de gener anàvem sabent de casos de COVID però que, en aquell moment, ens semblaven llunyans. Tot i això, i de forma més ràpida del que pensàvem, van començar a aparèixer per tot arreu i van anar augmentant a nivell mundial.

A mitjan de març, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, tenia gran part de la seva assistència mèdica bolcada a l’assistència de pacients amb COVID-19, intentant mantenir paral·lelament  l’atenció de tots aquells pacients “no-COVID” que ho necessitaven. De fet, un dels “efectes col·laterals” que va tenir la primera onada de la pandèmia fou la demora de pacients amb malalties “no-COVID”, fet que va motivar que les consutles per malalties digestives urgents fos menor, però amb casos de major gravetat.

El servei d’Aparell Digestiu des del primer moment va estar disposat a ajudar, i així ho vam fer durant llargues i dures jornades, en diferents àrees de l’hospital: Servei de Malalties infeccioses, Unitat d’Urgències, Unitat de Cures Intensives. Quasi tres quartes parts dels metges del servei d’Aparell Digestiu van col·laborar àrduament a l’atenció dels pacients COVID, en el maneig mèdic, assistencial i suport a la famílies si així ho precisaven, mentre la quarta part restant es va responsabilitzar de l’atenció de tots els pacients amb malalties digestives ambulatoris, ingressats, fent-ne les endoscòpies o atenent-los a hospital de dia. Van ser unes setmanes molt difícils, emocionalment dures, però molt gratificants, ja que vam poder treballar conjuntament amb especialistes d’altres serveis, buscant tots un objectiu comú: ajudar a totes aquelles persones afectes de la COVID-19.

En l’atenció als pacients amb malaltia inflamatòria intestinal, es varen implementar diferents mesures per a incrementar la seguretat dels pacients; és adir, es va intentar reduir el risc d’infecció evitant en el possible els desplaçaments a l’hospital, però també evitant al màxim que la malaltia inflamatòria s’activés. Per això era necessari assegurar un correcte compliment dels tractaments amb la màxima seguretat. En aquest sentit, es varen establir controls telefònics de tots els pacients que tenien visita a consulta externa o administració de tractament a hospital de dia, es van establir distàncies de seguretat i equipament adequat a hospital de dia o es va facilitar informació a través del correu electrònic, entre d’altres mesures.

La COVID-19 ha canviat en molts aspectes la pràctica de l’assistència mèdica, però creiem que és una oportunitat per a millorar la qualitat assistencial que no podem perdre!

Publicat dins de Pacients | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Malaltia inflamatòria intestinal i edat avançada, defensa de la nova tesi doctoral del grup de Recerca en Malalties inflamatòries intestinals.

El passat 16 d’octubre es va fer la lectura i defensa de la tesi doctoral sobre el fenotipus, història natural, ús i seguretat de recursos sanitaris a la malaltia inflamatòria intestinal en pacients d’edat avançada.  Aquest grup poblacional suposa tot un repte per l’increment en la complexitat global del pacient a causa de les comorbiditats, ús de polifarmàcia, canvis secundaris amb l’envelliment i la fragilitat. En les darreres dècades la prevalença dels pacients amb malaltia inflamatòria intestinal i edat avançada s’ha incrementat per dos motius principals. Per un costat l’augment del debut de la malaltia en aquesta edat i per una altra banda, l’envelliment dels pacients que debutaren a edats més joves i que arriben a l’edat de jubilació moltes vegades amb tractament immunosupressor i biològic.

La tesi dirigida per la Dra. Míriam Mañosa consta de dos estudis diferents dels que han sorgit tres articles publicats a revistes d’alt impacte científic. El primer estudi, en el que varen participar 29 centres de tota Espanya, es va centrar en l’avaluació de les característiques fenotípiques dels pacients de debut de la malaltia inflamatòria intestinal a l’edat avançada, avaluant més de 1300 pacients que debutaren de la malaltia per sobre dels 60 anys. Es va observar que aquests pacients presentaven un fenotipus menys agressiu respecte als pacients més joves, així com tenien un menor ús de fàrmacs biològics i immunosupressors.

Per una altra banda, en un segon estudi es va avaluar el perfil de seguretat de les tiopurines, un dels fàrmacs immunosupressors més utilitzats a la malaltia inflamatòria intestinal. Es va basar en un estudi ENEIDA (un registre nacional promocionat per GETECCU en el que s’inclouen pacients amb malaltia inflamatòria intestinal), es varen incloure més de 1800 pacients que varen iniciar les tiopurines per sobre dels 60 anys i es va comparar amb una cohort de més de 15000 pacients que iniciaren les tiopurines entre els 18 i 50 anys. Es va demostrar que els pacients més grans tenien una major prevalença d’efectes adversos per les tiopurines, i que l’edat avançada per si mateixa era un factor de risc per desenvolupar efectes adversos. D’aquest segon estudi va sorgir un tercer projecte en el qual es va avaluar una estratègia clínica habitual, la d’iniciar una segona tiopurina si la primera havia estat retirada per un efecte advers, i es va constatar que els pacients més grans també tenien pitjor tolerància en cas d’iniciar una segona tiopurina.

Aquesta tesi posa la base per continuar una línia d’investigació pròpia de la unitat i del grup de recerca en malalties inflamatòries intestinals que ajudarà a conèixer més profundament la malaltia en aquest grup poblacional, que té unes característiques diferencials respecte als pacients més joves i que cada vegada és més prevalent, de cara a  poder realitzar un abordatge diagnòstic i terapèutic més acurat.

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Cinc anys de curs d’investigació bàsica-traslacional de la Societat Catalana de Digestologia

El passat 30 de gener es va dur a terme a Lleida la 5ª edició del curs de recerca bàsica i traslacional dins el marc del Congrés Català en Digestologia. Un curs que rep el suport de la Societat Catalana de Digestologia i que altres societats mèdiques estan incorporant dins els seus respectius congressos anuals.

0

Continua llegint

Publicat dins de Congressos, Recerca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Participació del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals en el Congrés de la European Crohns and Colitis Organisation (Viena).

Aquest mes de febrer es va celebrar el Congrés de la European Crohns & Colitis Organisation (ECCO), dedicat íntegrament a la formació i difusió científica de la malaltia de Crohn i la Colitis ulcerosa. Com cada any, el nostre grup va presentar els resultats d’aquells estudis portats a terme durant el 2019 i basats en el registre Eneida de GETECCU, els estudis SISSI (que compara anti-TNFs en primera i segona línia de tractament biològic a la colitis), STHROMBIN (prevalença de trombosi esplàcnica), PREVO i PROFUST (avaluant l’eficàcia dels nous biològics en la prevenció de la recurrència postoperatòria en Crohn).

ECCO 20

Aquesta reunió internacional s’aprofita habitualment per a consolidar llaços de col·laboració entre grups de diferents països; en aquest sentit, el nostre grup va mantenir reunions per a portar a terme dos estudis internacionals amb la participació de França, Bèlgica i Dinamarca i que probablement es portaran a terme a partir del 2021. Així mateix vam aprofitar per enfortir llaços amb altres centres catalans i estatals.

ecco

 

Publicat dins de Congressos, Recerca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari