El Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria convidat a publicar un article de formació continuada en la pàgina web de la United European Gastroenterology.

Una de les línies de recerca més productives i de més llarga evolució del Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria és la recurrència postoperatòria en malaltia de Crohn, en la que  no només es fan estudis clínics sinó que s’està portant a terme recerca traslacional conjuntament amb l’equip de biòlegs del grup i també en col·laboració amb d’altres grups externs a l’IGTP com el Grup de Recerca en Reumatologia de la Dra. Sara Marsal o la Facultat de Biologia de la Universitat de Girona. En aquest àmbit concret, el nostre grup ha assolit prestigi internacional i, com ja s’ha comentat en aquest blog, això ha permès que participi en col·laboracions internacionals tant en documents de consens com en assajos clínics.

Aquest prestigi s’ha fet palès recentment quan des de la societat europea de Gastroenterologia (United European Gastroenterology [UEG]) se’ns va convidar a escriure un article per a la seva web dintre d’una sèrie d’articles de formació continuada titulats “Errors en…” (“Mistakes in…”). L’article, redactat pels doctors Míriam Mañosa i Eugeni Domènech, acaba de fer-se públic a la web d’aquesta societat, sent d’accés lliure (https://ueg.eu/education/education-resources/mistakes-in).

L’UEG és una societat amb una forta vocació educativa i, per aquest motiu, la seva web compta amb nombroses eines per a la formació continuada dels gastroenteròlegs. Fa pocs anys va iniciar la sèrie d’articles on line “Mistakes in…” on experts en cada tema revisen erros que cal evitar en el diagnòstic i maneig de diferents patologies digestives, que són molt ben considerats pels afiliats i constitueixen una manera fàcil i molt gràfica de mantenir nocions bàsiques de patologies o situacions clíniques freqüents.

Publicat dins de Publicacions, Recerca | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La nostra unitat col·labora en diverses publicacions internacionals.

Fruit del prestigi del Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’hospital Germans Trias i Pujol és freqüent que la nostra Unitat col·labori amb d’altres centres europeus. De fet, en el darrer any s’han publicat cinc articles col·laboratius amb altres centres europeus en diferents àmbits de la Malaltia Inflamatòria Intestinal.

El primer d’ells, liderat per la Dra. Joana Torres, de l’hospital Beatriz Ângelo de Loures (Portugal) i amb la participació del Mount Sinai de Nova York, l’hospital de la Universiat de Leuven i la federació Europea de Pacients de Crohn i Colitis Ulcerosa (EFCCA), a més del nostre centre en la persona de la Dra. Míriam Mañosa, és una revisió sistemàtica que inclou una sèrie pròpia sobre incidència conjugal de Malaltia Inflamatòria Intestinal, és a dir, sobre la incidència de la malaltia en parelles no emparentades. L’estudi també avalua la incidència de la malaltia en la descendència, resultant en aquesta revisió sistemàtica inferior a la prèviament descrita i situant-se en el 2% als 10 anys i el 16% als 20 anys d’edat. Podeu trobar i descarregar l’article en el link següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33948061/

El Dr. Eugeni Domènech, cap del grup de recerca, ha estat convidat a participar en dues publicacions conjuntament amb destacats líders mundials del camp de la Malaltia Inflamatòria Intestinal. La primera d’elles és un consens internacional d’experts sobre qüestions tècniques de la determinació de calprotectina fecal, el marcador d’inflamació intestinal més precís i més àmpliament utilitzat en l’actualitat. El nostre grup té destacades publicacions sobre la utilització d’aquest marcador tant en colitis ulcerosa com en la recurrència postoperatòria de la malaltia de Crohn, fet que justifica el reconeixment del grup per a la participació en aquest consens. A més del dr. Domènech, han participat experts nord-americans, francesos, italians, portuguesos, britànics, belgues, brasilers, argentins o japonesos. Podeu trobar i descarregar l’article en el link següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33961734/

La segona participació ha estat en un article de revisió i re-consideració del paper actual dels primers agents biològics utilitzats en aquetes malalties: els agents anti-TNF. Els autors d’aquest article inclouen alguns dels investigadors més destacats a nivell mundial com els doctors William Sandborn, Silvio Danese, Laurent Peyrin-Biroulet, Britta Siegmund, Remo Pannaccione o Subrata Ghosh. Podeu trobar i descarregar l’article en el link següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34917173/

Més recentment, la nostra Unitat ha participat en un estudi que tracta sobre una de les noves tendències en el tractament de la Malaltia Inflamatòria Intestinal: la combinació de fàrmacs immunosupressors. Aquesta estratègia només s’intenta en pacients molt complexos i amb un mal control de la malaltia, fonamentalment en cas de que tinguin, a més de la malaltia intestinal, una manifestació extraintestinal mal controlada o una altra malaltia immunomediada (IMID). Aquest estudi constitueix la sèrie més àmplia fins a dia d’avui de pacients tractats sota aquesta estratègia publicada. En l’estudi, liderat per Dr. Jean-François Rahier de Bèlgica, hi ha participat centres italians, irlandesos, grecs, holandesos, alemanys, britànics i nord-americans, incloent el nostre centre. Podeu trobar i descarregar l’article en el link següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34694746/

El darrer article col·laboratiu internacional acaba de publicar-se recentment. Es tracta del replantejament d’un índex endoscòpic de la recurrència postoperatòria. En la malaltia de Crohn, sovint cal operar als pacients per ressecar el segment intestinal malalt. Malgrat treure tot el budell “afectat”, la norma és que la malaltia reaparegui en un segment on abans no hi havia malaltia; aquest fenomen es coneix com recurrència postoperatòria. Per a decidir si cal tractar o incrementar el tractament, es fa una monitorització mitjançant endoscòpia per gradar les lesions que es desenvolupen. En les darreres dècades, el tipus d’anastomosis (sutures per unir el budell) que es realitzen en aquetes intervencions han anat canviant, i la classificació endoscòpica de les lesions ha quedat anacrònica. El nostre grup és un dels més reconeguts en estudi de recurrència postoperatòria i això ha motivat que hagi estat convidat per dos altres grups també capdavanters en aquest camp com els de Burdeus i Leuven, per a plantejar una modificació a fons d’aquest índex en un article que s’a publicat a la prestigiosa revista Clinical Gastroenterology and Hepatology. Podeu trobar la referència de l’article en el link següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35183769/

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

El Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria comunica els resultats d’un estudi realitzat conjuntament amb el Servei Català de la Salut sobre el risc de Malaltia Inflamatòria Intestinal i obesitat mòrbida.

Sabem que la susceptibilitat de patir malaltia inflamatòria intestinal s’associa a l’existència d’alguns polimorfismes genètics (que estan presents en menys del 30% dels pacients) i també de l’exposició a factors ambientals com ara el tabac. Malhauradament, aquests factors genètics i “ambientals” hi són presents només en una minoria de pacients; per tant, se sospita que han d’existir altres factors ambientals o epidemiològics encara desconeguts.

Recentment, alguns estudis han suggerit que existeix una incidència incrementada de malaltia inflamatòria intestinal en individus sotmesos a cirurgia bariàtrica per obesitat mòrbida. De fet, el nostre grup va publicar un article de revisió al respecte fa pocs anys (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30178869/). Més recentment, un grup danès va publicar els resultats del primer estudi poblacional demostrant que la cirurgia bariàtrica s’associa a un increment del risc de desenvolupar la malaltia respecte a la població general.

Amb aquestes premisses, el nostre grup va voler investigar si aquest fet també es produïa en un àmbit geogràfic radicalment diferent en quant a costums, hàbits i dieta. A més, vam voler comprovar si era la obesitat mòrbida (indicació única de la cirurgia bariàtrica) i no la cirurgia bariàtrica la que incrementava aquest risc. Per aquest motiu vam contactar amb el Servei Català de la Salut per portar a terme un estudi de base poblacional, doncs disposàvem ja d’una excel·lent experiència col·laborativa prèvia en un estudi sobre mortalitat postoperatòria (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33082087/). L’estudi ha comparat la incidència de  malaltia inflamatòria intestinal en tres cohorts  d’individus amb obesitat (poc més d’un milió), obesitat mòrbida (quasi 100.000) i cirurgia bariàtrica (al voltant de 15.000) i seguits durant el període de 2005 a 2020. L’estudi ha demostrat que és la obesitat mòrbida i no la cirurgia bariàtrica, la que incrementa el risc de malaltia inflamatòria intestinal, si bé en el cas de la colitis ulcerosa sembla que la cirurgia també hi podria jugar un cert paper. Els resultats de l’estudi s’han presentat en el recent congrés de la European Crohns and Colitis Organisaton com a comunicació oral per part de la Dra. Fiorella Cañete, i seran presentats properament també com a comunicacions orals als congressos de l’Asociación Española de Gastroenterología i de la Societat Catalana de Digestologia.

Dra Fiorella Cañete “European Crohns and Colitis Organisaton”
Publicat dins de Congressos, Recerca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

PUBLICADA UNA REVISIÓ SISTEMÀTICA SOBRE LA INFLUÈNCIA DEL CREEPING FAT EN L’AGREUJAMENT DE LA MALALTIA DE CROHN

El Grup de Recerca sobre malalties inflamatòries intestinal IGTP/CIBER acaba de publicar una revisió sistemàtica i actualitzada sobre el paper del teixit adipós que envolta l’intestí a la malaltia de Crohn. Aspecte que esta adquirint protagonisme en la fisiopatologia de la malaltia. L’article es una revisió sistemàtica i actualitzada que acaba de ser publicada al Journal of Crohn’s and Colitis, una de les revistes més prestigioses en l’àmbit de les malalties incurables de tracte digestiu. A l’article, els autors detallen com la persistent i seqüencial inflamació principalment del tram ileocecal d’aquests malalts afavoreix la transformació hipertròfica del teixit adipós mesentèric, també conegut com a creeping fat. Malgrat la naturalesa protectora d’aquest teixit adipós mesentèric, el creeping fat allotja un activitat inflamatòria aberrant que s’associa a una major gravetat de la malaltia de Crohn. La singularitat de les lesions transmurals d’aquesta malaltia inflamatòria intestinal facilita el contacte els microorganismes intestinals que infecten el intestí amb el creeping fat, el que contribueix a l’activació de la resposta immune en aquest teixit mitjançada principalment per receptors NOD o TLR. Però a més a més, la disbiosi intestinal associada a la malaltia de Crohn altera el metabolisme xenobiòtic (àcids grassos de cadena curta, àcids biliars, triptòfan, succinat,…), el que també repercuteix sobre l’activitat immuno-metabòlica del teixit adipós mesentèric. L’article descriu a nivell molecular com totes aquestes alteracions metabòliques que impliquen als microorganismes intestinals són captades per receptors especialitzats intracel·lulars (FXR, PXR o PPARs) distribuïts per diferents tipus cel·lulars al teixit adipós. L’activació constant que reben aquests receptors activen respostes immunològiques, incloent la generació d’adipocines, l’adipogènesi i l’angiogènesi. Tot plegat comporta una carga inflamatòria addicional sobre l’intestí provinent del creeping fat que s’ha relacionat amb un agreujament de la malaltia, afavorint el desenvolupament de fibrosis o fístules que implicaran la inevitable resecció de les àrees intestinals afectades. No obstant això, a partir de la identificació de les claus moleculars que regulen els processos de transformació patològica del greix mesentèric a la malaltia de Crohn, els autors proposen noves hipòtesis per intervenir terapèuticament sobre el creeping fat amb l’objectiu de minvar l’agressivitat inflamatòria que pateix l’intestí d’aquests malalts i així, poder preservar-lo de la resecció.

En Roger Suau (CIBER/IGTP) és primer autor d’aquesta publicació, és investigador novell del Grup des de fa un parell d’anys i ha dut una tasca de revisió exhaustiva i d’alta qualitat científica. L’article a comptat amb l’assessorament de les Dres. Eva Pardina (Universitat de Barcelona) i Violeta Lorén (CIBER/IGTP), així com de la participació dels Drs Eugeni Domènech (HUGTP/CIBER) i Josep Manyé (CIBER/IGTP) que han supervisat i dirigit el desenvolupament d’aquesta revisió. L’estudi ha estat finançant per el Institut de Salud Carlos III (PI20/00420) i el CIBER, i s’ha dut a terme a l’IGTP.

Publicat dins de Publicacions, Recerca | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals participa en un consens internacional sobre l’ús de calprotectina fecal.

La calprotectina és una proteïna sintetitzada fonamentalment pels leucòcits neutròfils, constituint-ne el 60% del total de les proteïnes citoplasmàtiques d’aquetes cèl·lules. Per tant, la detecció de calprotectina és un indicador indirecte de la presència de neutròfils.

Per altra banda, els neutròfils són unes de les principals cèl·lules implicades en la resposta immunològica innata, és a dir, en la primera línia de resposta inflamatòria o de defensa. De fet, els neutròfils s’incrementen en la sang perifèrica i els teixits quan aquests pateixen alguna infecció o inflamació agudes. A més, els neutròfils s’han erigit com un dels tipus cel·lulars més rellevants en la colitis ulcerosa, doncs la seva presència en les biòpsies del còlon de pacients que es troben en remissió clínica (asimptomàtics) es correlaciona amb un risc més elevat de presentar un nou brot de la malaltia a curt termini i també amb el risc de presentar lesions pre-malignes en el futur. Això ha motivat l’interès en el valor de la calprotectina mesurada en la femta de pacients amb malaltia inflamatòria intestinal. En aquest sentit, múltiples estudis ja han demostrat una excel·lent correlació de la calprotectina fecal amb el risc de recidiva (nou brot) i també un excel·lent valor predictiu positiu respecte a la remissió endoscòpica (absència de lesions macroscòpiques), particularment en la colitis ulcerosa. El nostre grup ha liderat diferents estudis on s’ha contribuït a establir el valor de la calprotectina en la pràctica clínica:

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29189092/

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27824646/

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/25793326/

Fruit de totes aquestes evidències, la mesura periòdica de la calprotectina en femta s’ha convertit en l’eina més eficient i utilitzada de monitorització dels pacients amb colitis ulcerosa, tal i com queda demostrat en el document de consens d’ús de la calprotectina publicat pel Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa (GETECCU) en el que el nostre grup ja va participar (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30293556/).

Tot i que el seu ús s’ha generalitzat, és important conèixer quina és la millor manera de recollir la mostra fecal, la seva conservació i les particularitats tècniques per a una determinació de calprotectina. Per aquest motiu, el Professor Peyrin-Biroulet (president de la Organització Europea de Crohn i Colitis -ECCO-) va llençar una iniciativa per a redactar un document de consens al respecte, convidant un grup d’experts mundials en el tema. Com a conseqüència d’aquesta col·laboració en la qual el nostre grup ha participat, s’acaba de publicar en el United European Gastroenterology Journal, el document on es recullen les principals conclusions de consens sobre les característiques tècniques per a la determinació de calprotectina fecal, que podeu trobar en el següent link: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33961734/

Publicat dins de Publicacions, Recerca | Deixa un comentari

Requeriments de cirurgia i mortalitat postoperatòria en malaltia inflamatòria intestinal, estudis per una nova tesi doctoral del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals

El passat 27 de novembre, la ja doctora Montserrat Guasch i Marcé va defensar la seva tesi doctoral sobre els requeriments de cirurgia i mortalitat postoperatòria en malaltia de Crohn i colitis ulcerosa en la era dels fàrmacs biològics. La tesi, basada en dos estudis diferents, demostra la reducció en la necessitat de cirurgia en la malaltia de Crohn des de la disponibilitat de fàrmacs anti-TNF i aporta per primer cop dades poblacionals a Catalunya sobre la mortalitat postoperatòria en aquestes malalties en la darrera dècada.

El primer estudi, basat en dades del registre ENEIDA del Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa (GETECCU), va incloure milers de pacients de tot l’estat. Aquest estudi va comparar les taxes de cirurgia en pacients recent diagnosticats de malaltia inflamatòria intestinal en dos períodes diferents: abans i després de l’aprovació d’ús del primer anti-TNF (infliximab). Els resultats van demostrar que, si bé les taxes de cirurgia s’havien reduït en malaltia de Crohn, no ha estat igual en colitis ulcerosa. A més, aquesta reducció no sembla dependre de la utilització dels anti-TNF, sinó en un ús molt més generalitzat i precoç dels immunosupressors convencionals, cosa que fa pensar que la forma en que s’han utilitzat els anti-TNF fins ara no és prou adequada per a canviar la història natural d’aquestes malalties. Tal i com ha exposat la ja doctora Guasch, cal esperar que amb l’arribada dels biosimilars, el seu ús més precoç i generalitzat faci canviar encara més aquestes dades en els propers anys. L’estudi es va publicar recentment en l revista Journal of Gatroenterology and Hepatology (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/32350906/).

El segon estudi, basat en dades del Servei Català de la Salut (CatSalut), va tenir per objectiu avaluar la mortalitat postoperatòria en malaltia inflamatòria intestinal a Catalunya en la darrera dècada, a més de descriure el nombre d’aquestes cirurgies realitzat en un període de 10 anys a tots els hospitals de la xarxa hospitalària pública al nostre país. L’estudi va demostrar. A més, que l’edat i les comorbiditats són els factors més importants associats a la mortalitat, així com l’experiència quirúrgica de cada centre. En aquest sentit, l’estudi posa en valor la necessitat de que els pacients amb malaltia inflamatòria intestinal complicada siguin atesos en centres que disposin d’unitats d’excel·lència en l’atenció d’aquestes malalties. Val a recordar que la el nostre centre va ser el primer dels hospitals de l’Institut Català de la Salut en obtenir l’acreditació d’excel·lència de GETECCU, fa ja 4 anys. L’estudi també s’ha publicat recentment en la revista Digestive and Liver Diseases (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33082087/).

La present tesi té valor afegit. Més enllà de corroborar la llarga tradició investigadora del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals, reflexa la col·laboració entre gastroenteròlegs i cirurgians al nostre centre, peça clau en l’atenció dels pacients amb malaltia inflamatòria intestinal. A més, enceta la recerca epidemiològica amb dades administratives (del Sistema de Salut Públic de Catalunya) en aquestes malalties.

Felicitats, DOCTORA GUASCH!

.

Publicat dins de Recerca | Deixa un comentari

Badalona Interactive Challenging Cases (BICC), nova i exitosa activitat docent del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals.

La pandèmia per coronavirus ha tingut un impacte marcat en diversos àmbits (si no en quasi tots) de les nostres vides. Entre molts d’altres, la formació i actualització dels metges. Acostumats a l’assistència de congressos i cursos mèdics a l’estat i fora de les nostres fronteres, l’adquisició de nou coneixement s’ha vist frenada i només reemplaçada per activitats “on-line”, on és difícil la interacció amb col·legues i mantenir l’atenció massa hores davant la pantalla.

El Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals organitza des de fa més de dues dècades un curs de gran prestigi i d’abast estatal sobre malaltia inflamatòria intestinal que compte habitualment amb la presència dels millors investigadors i metges europeus en aquest àmbit. Malauradament, durant l’any 2020 la pandèmia no ha permès la realització del curs que habitualment comptava  amb 200 assistents durant dos dies. El nostre grup, però, no va abaixar els braços i es va proposar realitzar una de les activitats més apreciades del curs com era la discussió de casos clínics amb experts i les ja famoses “clinical pills” (discussió de petites però importants llacunes del coneixement en la pràctica clínica diària), aquest vegada en format telemàtic. Amb l’objectiu de fer una activitat docent entretinguda i alhora interactiva, el passat novembre , durant els dies 23 i 24,  vam celebrar la primera edició (i esperem que no sigui la darrera) dels Badalona Interactive Challenging Cases (BICC). De dues hores de durada, cadascuna de les dues sessions va comptar amb una assistència de quasi 200 metges connectats de forma permanent, que van generar més de 300 preguntes i comentaris el primer dia (dedicat a malaltia de Crohn) i més de 400 el segon (dedicat a colitis ulcerosa).

La rebuda del BICC ha estat tan bona que el Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals ens plantegem mantenir aquesta activitat amb independència de la possibilitat de tornar a una nova edició del nostre prestigiós Curs “Miquel Àngel Gassull” en Malalties Inflamatòries Intestinals. Com algú ens va escriure després d’acabar-ne la primera edició….”Llarga vida al BICC!!”

Publicat dins de Congressos, Curs Gassull | Deixa un comentari

Els pacients amb malalties immunomediades tenen un perfil dietètic diferent segons un estudi multicèntric de l’IMID-consortium en el que ha participat la nostra unitat.

Les malalties immunomediades (IMID) són cada dia més freqüents en països desenvolupats. Entre les IMID més freqüents s’hi troben la psoriasi, l’artritis psoriàtica, l’artritis reumatoide, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa o el lupus eritematós. Fa més de 10 anys, la doctora Sara Marsal, reumatòloga de l’hospital de la Vall d’Hebron va engegar un grup multidisciplinar de recerca en IMID que inclou reumatòlegs, dermatòlegs i gastroenteròlegs de diferents centres espanyols. Aquest grup, anomenat IMID Consortium, i inicialment orientat a la recerca en factors genètics de les IMID, ja ha publicat múltiples estudis en prestigioses revistes en la darrera dècada i ha obtingut diverses beques públiques competitives tant estatals com europees. El Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’hospital Germans Trias i Pujol no només n’ha format part des de l’inici, sinó que també hi compta amb el doctor Eugeni Domènech com a coordinador a nivell nacional dels investigadors participants en la part de malalties digestives, fet que destaca el lideratge del nostre grup en aquest àmbit.

Eugeni Domènech

Alguns dels estudis publicats fan referència a IMIDs concretes o, com en el darrer estudi publicat, avaluen aspectes trasnversals a totes les IMID incloses. Les IMID s’entenen en l’actualitat com malalties causades per l’inter-relació entre factors genètics (alguns d’ells també descoberts en estudis de l’IMID Consortium) i factors ambientals (curiosament, més desconeguts que els genètics en l’actualitat). En aquest darrer estudi (https://www.nature.com/articles/s41430-021-00913-6.epdf?sharing_token=91N3yGUvfnwjNp8rLEEbhtRgN0jAjWel9jnR3ZoTv0P7nIswyn8CwT85bL0JuNkcFQ2TUneJRKLz6qi7_A-zOwndU6U3YizIJVkKqtiXcXcfOVBia2njlZ1Hq4-ud7QOBsk_5GBAQSyMCF9yObRW8pDgKn6-DLMzA1uGDLt-TlE%3D), els investigadors es van centrar en els perfils de dieta de les diferents malalties comparades entre elles i amb un grup d’individus sans. L’estudi s’ha realitzat amb una metodologia puntera i innovadora com és l’anàlisi d’aleatorització mendeliana, aportant dades absolutament novedoses. Globalment, els pacients amb IMID tenien un consum d’alcohol i begudes estimulants significativament menor que els individus sans i, a més, presentaven altres discrepàncies en el perfil dietètic en nombrosos grups alimentaris; de fet, només el consum d’ous va resultar ser similar en tots les grups incloent individus sans. Concretament (i com era esperable), els pacients amb malaltia de Crohn i colitis ulcerosa van ser els que més diferències en els hàbits dietètics presentaven. Els pacients amb malaltia de Crohn presentaven una marcada reducció del consum de vegetals, fruita i làctics. El consum de llegums també es trobava reduït, tant en malaltia de Crohn com en colitis ulcerosa, mentre que el consum de pasta, arròs i carn vermella eren significativament superior en aquestes dues malalties.

Un cop més, aquest estudi, com tots els que s’han publicat prèviament, ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada dels pacients que han acceptat participar, han permès extraccions sanguínies (molts cops en diverses ocasions) i han respost enquestes periòdiques (algunes vegades bastant llargues…). La ciència no avança sense la col·laboració. L’IMID Consortium n’és una mostra prou clara: molts centres, molts investigadors i molts, molts, molts pacients. Gràcies.

Publicat dins de Pacients, Recerca | Deixa un comentari

La unitat de malaltia inflamatòria intestinal obté la re-acreditació com a unitat assistencial d’atenció integral del Grupo Español de Trabajo en Enfermedad deCrohn y Colitis Ulcerosa (GETECCU).

L’abril del 2021, la unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal ha obtingut la re-acreditació com a unitat assistencial d’atenció integral dins del programa CUE (https://geteccu.org/formacion/programa-de-certificacion-de-las-unidades-de-atencion-integral-a-pacientes-con-eii) del Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa (GETECCU) que busca l’excel·lència assistencial en l’atenció dels pacients afectes de malaltia inflamatòria intestinal. La nostra unitat ja va ser la primera de les unitats dels hospitals de l’Institut Català de la Salut en obtenir-la, l’any 2018 (https://geteccu.org/contenidos/up/2021/04/Listado_Centros_Abril_2021.pdf).

Basat en uns stàndards de qualitat assistencial establerts per metodologia Delphi (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/24295646/) i que han estat assumits a nivell europeu, aquest programa, estableix que per a la certificació com a unitat d’atenció integral s’acompleixin un seguit d’indicadors de qualitat assistencial entre els que s’inclouen: comptar amb equips multidisciplinars (amb cirurgians, infermeria, radiòlegs), protocols actualitzats d’atenció urgent i programada, disponibilitat d’atenció a demanda, consultes monogràfiques, infermera especialitzada, consulta telemàtica urgent, comitè multidisciplinars d’avaluació cas a cas, a més d’endoscòpia digestiva, enterografia per ressonància, cirurgia,… A més, l’auditoria realitzada comprova amb la revisió d’històries clíniques a l’atzar l’acompliment d’una sèrie d’stàndards de qualitat com els chechkpoints pre-tractament biològic, la informació adequada abans de l’inici de tractaments immunosupressors, l’atenció en la gestació o la taxa de mortalitat postquirúrgica. Quan s’acompleixen més del 90% de la llarga llista d’indicadors s’obté la certificació d’excel·lència, tal i com va fer-ho la nostra, que cal renovar amb una nova auditoria als 3 anys.

Estem molt contents d’haver aconseguit la re-acreditació de la unitat altre cop amb excel·lència, acomplint uns indicadors cada cop més exigents. En la línia de l’hospital Germans Trias i Pujol, el servei d’Aparell Digestiu contribueix en l’excel·lència, el terciarisme i la innovació en l’atenció assistencial.

Publicat dins de Premis | Deixa un comentari

El servei de digestiu continua la recerca malgrat el COVID

Aquests mesos han estat molt difícils per a tothom. El nostre servei va quedar desmantellat donat que un 60% dels metges que hi treballem vam donar suport a diferents unitats COVID i ha costat tornar a la normalitat. Tornar a la normalitat consisteix en seguir fent l’assistència que fèiem i seguir fent recerca, tret que ha caracteritzat la nostre Unitat des de fa molts anys.

Tot i els entrebancs, la nostre unitat ha seguit treballant i hem enviat diferents estudis als congressos que s’han celebrat recentment.

El Congrés Europeu de Gastroenterologia (UEGW) es va celebrar aquest passat octubre en format virtual. A més de presentar alguns treballs en relació a les nostres línies de recerca vàrem presentar un estudi en pacients amb malaltia inflamatòria intestinal d’edat avançada que va presentar com a comunicació oral per la Dra Margalida Calafat “Immunosuppresive treatment is not a risk factor to develop a worse SARS-COV-19 infection in elderly IBD patients. An observational, descriptive cohort study “ en el que es comparava l’evolució de la infecció per COVID-19 en dues cohorts de pacients de més de 65 anys en tractament immunosupressor i sense. En aquest estudi vàrem observar que seguir tractament immunosupressor no va ser un factor de risc afegit per presentar una infecció SARS-COV-19 greu.

Dra Margalida Calafa

Per altra banda, la Dra Torres va presentar “Comparison of the efficacy of a second intravenous or subcutaneous anti-TNF in the tratment of ulcerative colitis” presentat en forma de pòster.

Un altre congrés celebrat el novembre ha estat la Asociación Española de Gastroenterología (AEG) en el que vàrem presentar:

  • Eficacia de vedolizumab en la prevención  de la recurrencia postquirúrgica en la enfermedad de crohn. Datos en práctica clínica del registro Eneida” presentat per la Dra Míriam Mañosa.
  • Eficacia de ustekinumab en la prevención  de la recurrencia postquirúrgica en la enfermedad de crohn. Datos en práctica clínica del registro Eneida presentat per la Dra Míriam Mañosa.
  • Prevalencia, características y evolución de la trombosis venosa portal en enfermedad inflamatoria intestinal. Estudio multicéntrico retrpospectivo del registro ENEIDA” presentat per la Dra. Maria Puig
  • Comparación de la eficacia de un segundo anti-TNF endovenoso o subcutaneo en la Colitis ulcerosa” presentat per la Dra Torres

Publicat dins de Congressos, Recerca | Etiquetat com a | Deixa un comentari