El curs ‘Miquel Àngel Gassull’ de malalties inflamatòries intestinals celebra la seva XXIX edició

Els passats 30 de novembre i 1 de desembre va tenir lloc la XXIX edició del curs ‘Miquel Àngel Gassull’ de malalties inflamatòries intestinals. El curs segueix sent el degà en formació continuada en aquesta àrea de coneixement a l’estat espanyol i un dels de més edat a Europa (si no el que més!). A més, el curs gaudeix d’un prestigi assolit per pocs cursos, gràcies a que habitualment compta amb els ponents més prestigiosos en la matèria a nivell europeu i un programa que tracta des dels aspectes més clàssics fins als més innovadors.

Enguany se n’ha celebrat la segons edició en format telemàtic després de l’èxit assolit en l’edició anterior. Els directors del curs, Dra. Míriam Mañosa i Dr. Eugeni Domènech, tot i ser-ne reacis fa un parell d’anys, consideren que el format en streaming té certes avantatges que converteixen el curs encara més atractiu. Aquest format permet tant l’assistència en directe com la visualització de les conferències en diferit. A més, redueix la possibilitat de no disposar d’alguns ponents, ja sigui per la coincidència amb altres events docents o científics ja sigui per la dificultat de comptar amb ponents de punts geogràfics molt allunyats (Nord-Amèrica, Sud-Amèrica, Austràlia, Japó) per tan sols una ponència de 20 minuts de durada. Per últim, la logística del curs (realitzat en 28 edicions de forma presencial en diferents seus, des de la sala d’actes de l’Hospital Germans Trias i Pujol, el BCIN o l’hotel Barceló Sants de Barcelona) passa a ser molt més senzilla, sense la necessitat de plans de viatge personalitzats pels ponents, organització de dinars, sopars o coffee breaks.

Amb més de 300 persones registrades i més de 120 assistents en directe, l’edició d’enguany ha estat novament un èxit. Amb puntualitat suïssa, les ponències han estat d’un nivell científic molt elevat i han estat seguides d’interessants discussions. Com és habitual en les darreres edicions, la primera tarda el curs es va encetar amb la discussió de dos casos clínics en els que els dos moderadors i directors del curs estimulaven amb preguntes sobre aspectes clínics a quatre panelistes de renom a nivell estatal en l’àmbit de les malalties inflamatòries intestinals. Els casos i la discussió es veien amenitzats i complementats per les anomenades “clinical pills”, petites píndoles informatives sobre aspectes científics molt concrets que van córrer a càrrec de les doctores Calafat i Cañete del servei d’Aparell Digestiu, i la doctora Tapiolas del servei de Cirurgia Digestiva del nostre hospital.

El segons dia va comptar amb el curs pròpiament dit, comptant amb ponents tan prestigiosos como Shomron Ben-Horin (Tel-Aviv), Alessandro Armuzzi (Milano), Paulo Kotze (Curitiva, Brasil), Christianne Busquens (Amsterdam), Tine Jess (Copenhagen), Isabelle Cleynen (Leuven, Bèlgica), Laurent Peyrin-Biroulet (Nancy, França), Dominik Bettenworth (Munster, Alemanya), o Virginia Gómez (Madrid). A més, el curs va tractar altres temes com la prevenció i el maneig del burn-out dels metges (a càrrec de Dolors Líria, de la Fundació Galatea) o la innovació digital en el maneig dels pacients en patologies cròniques (a càrrec de la nostra directora d’innovació digital, Dra. Meritxell Davins).

El curs constitueix una part important del finançament per a que la recerca del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (GReMII) pugui seguir existint i continui sent un grup de referència en recerca d’aquestes malalties tant a nivell nacional com internacional. Però recordeu que si voleu col·laborar i ajudar en el finançament de la nostra recerca ho podeu fer sempre via Amics de Can Ruti (https://www.amicsdecanruti.org/research_area/aparell-digestiu/).

Estada formativa d’una gastroenteròloga argentina a la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal.

Ja abans de l’inici de la pandèmia, a mitjan de 2018, la doctora Gisela Piñero va contactar amb nosaltres des de Rosario, a l’Argentina, per a fer una estada formativa tant assistencial com en recerca, en l’àmbit de la malaltia inflamatòria intestinal a la nostra unitat. La pandèmia va trasbalsar tots les plans i va anar postposant l’estada durant més de 3 anys. Finalment, el juny de 2022 el ministeri d’Afers Exteriors va donar llum verda a l’entrada de persones de fora de la Unió Europea per a fer estades formatives. Tot i això, per diferents motius, l’estada inicialment planejada per a ser de 6-12 mesos va haver de modificar-se per una de tan sols 3 mesos. De setembre a novembre de 2022, la doctora Piñero ha estat al nostre centre, participant en totes i cadascuna de les tasques assistencials que realitzem quotidianament en pacients amb malaltia inflamatòria intestinal.

En aquests tres mesos, la doctora Piñero ha demostrat tenir un gran interès en aquestes malalties, a més de tenir uns amplis coneixements mèdics i un criteri clínic format i encertat. Fruit d’aquest interès i de la seva vàlua, la doctora Piñero ha aprofitat la seva curta estada per a portar a terme un treball de recerca sobre la utilitat de modificar les dosis de mesalazina en pacients asimptomàtics en base als nivells de calprotectina fecal, els resultats del qual es presentaran en els propers congressos de la Societat Catalana de Digestologia, l’Asociación Española de Gastroenterología i l’European Crohn’s and Colitis Organization. Ja a Badalona, la doctora Piñero va sol·licitar i aconseguir la concessió d’un ajut per estades a centres d’excelència de l’European Crohn’s and Colitis Organization.

L’experiència ha estat prou bona per ambdues parts, de forma que la doctora Piñero seguirà col·laborant en la distància amb la nostra unitat en projectes de recerca i contempla la possibilitat de tornar per a portar a terme una estada més prolongada.

Aprofitant la seva estada, vam atrevir-nos a passar-li una petita entrevista que us posem a continuació.

Molta sort en el futur, Gisela. T’esperem!

Lloc de naixement: Casilda, Santa Fe, Argentina.

Professió: Metgessa.

Aficions principals: Running i un bon llibre, tots dos mentre escolto música i idealment a la natura o mirant el mar. Viatjar i fer fotos.

Com definiries la teva manera de ser? M’agrada aprendre, conèixer i superar-me. Autoexigent i detallista. Sempre en moviment. Aprenent a gaudir tant el recorregut com la meta. Sóc respectuosa i companya. Escolto més del que parlo. M’encanta conèixer les històries de vida darrere de cada persona. Resilient i reflexiva. A la recerca constant de la felicitat.

Ens pots explicar qui ets i a què et dediques professionalment? Sóc una metgessa argentina, especialista en Medicina Interna i Gastroenterologia. Em vaig formar a la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i vaig realitzar les dues especialitats a l’Hospital Provincial Centenario, adjacent a la universitat. Exerceixo com a gastroenteròloga a l’àrea privada i pública. Des del primer moment, les malalties inflamatòries intestinals em van robar el cor. Des de fa uns quants anys, sóc membre del grup interdisciplinari de MII a l’hospital on vaig fer la meva formació, desenvolupant tasques assistencials i acadèmiques, a més de recerca clínica. El meu objectiu és continuar formant-me al camp de les MII.

Per què vas decidir venir a la nostra unitat per fer una estada formativa? M’apassionen les malalties inflamatòries i Catalunya. Cercava un lloc on enfortir els meus coneixements i guanyar experiència. Em va entusiasmar l’ampli desenvolupament en investigació de la unitat, ja que és una cosa que sempre em va interessar i planejo enfortir amb el temps.

Què va ser el que més et va sorprendre de la nostra unitat des del punt de vista professional? El primer va ser relacionar-me amb professionals altament capacitats, però tot i així disposats a compartir i intercanviar coneixements, en formació continuada. Destaco el nivell d’organització de la unitat i la practicitat. Confirmen que es pot ser excel·lent professional i persona.

Quines són les principals diferències que vas percebre entre l’atenció oferta a Germans Trias i a l’Argentina als pacients amb MII? Les principals diferències tenen a veure amb els recursos materials. En primer lloc, l’accés i la disponibilitat a curt termini de terapèutiques avançades, com ara fàrmacs biològics, i el ventall d’opcions terapèutiques per a les primeres línies de tractament. També el sistema d’històries clíniques, programació de torns, anàlisis clíniques i farmàcia totalment digitalitzat. Destaco el paper protagonista de la infermera dins la unitat, així com el funcionament de l’hospital de dia. Una cosa fonamental és el paper central dels projectes de recerca, així com una base de dades sòlida en constant actualització.

Digue’ns quatre adjectius per definir els membres de la nostra unitat. Proactius, apassionats, generosos, autoexigents.

Un desig… Que això sigui només el començament!

.

El Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals aconsegueix la concessió de diferents beques competitives.

L’activitat investigadora en Medicina és possible en la majoria d’ocasions per pur
romanticisme i devoció per la recerca. La majoria de metges que fem recerca clínica o
bàsica, ho fem fora del nostre horari laboral i sense cap remuneració econòmica,
només per la vocació altruista de poder servir a la societat incrementant el
coneixement. És clar que la recerca té, sovint, costos econòmics que inclouen des de la
compra la material fins la remuneració de serveis. Malauradament, els fons per a
cobrir aquestes despeses són reduïts i de difícil accés. Una de les formes més habituals
d’obtenir fons és l’obtenció de beques competitives; aquestes són beques de concurs
públic a les quals es presenten tots els investigadors o projectes que n’acompleixin les
condicions estipulades per l’organisme o institució que les convoca i que pot ser públic
o privat. Tot i ser una de les fonts més habituals per obtenir fons, les beques
competitives habitualment són escasses tant en nombre com en dotació i,
normalment, el nombre de sol·licitants molt elevat, pel que no resulta habitualment
fàcil la seva obtenció.

El Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals té una llarga tradició en
recerca i és considerat un grup d’excel·lència investigadora tal i com ho reflecteix el fet
que sigui considerat un grup de recerca consolidat segons l’Agència de Gestió d’Ajuts
Universitaris i de Recerca (AGAUR) o que sigui un dels grups que formen part del
Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas
(CIBEREHD) des de la seva formació. Això implica també, la constat cerca de fons de
finançament pels diferents projectes i línies de recerca del grup. Afortunadament, en
el darrer any 2022 i de forma merescuda, se’ns han concedit quatre beques
competitives provinents de quatre institucions públiques de diferent naturalesa.
La primera d’elles és una beca del Fondo de Investigación Sanitaria (FIS) del Instituto
Carlos III. Aquestes beques constitueixen una de les principals fons de finançament de
grans projectes de qualsevol grup de recerca en Medicina a l’estat espanyol, però
només són accessibles a investigadors amb un currículum prestigiós, no solen cobrir
despeses de personal i cada investigador només pot ser investigador principal d’un projecte becat.

Afortunadament, aquest any se’ns ha concedit una beca FIS pel
projecte “Caracterización del perfil de isomiRs en enfermedad inflamatoria intestinal y
su papel potencial como biomarcadores de respuesta a corticoides y de desarrollo de
recurrencia postoperatòria”, sent-ne co-investigadors principals els doctors Eugeni
Domènech i Lauro Sumoy de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. El projecte
constitueix una línia de continuïtat de dos projectes anteriors també becats pel FIS
referents al paper dels microRNA en la resposta a corticoides en la colitis ulcerosa i el
perfil transcriptòmic de les peces quirúrgiques en la malaltia de Crohn i la seva relació
amb la recurrència de la malaltia.

La segona beca concedida té un matís especial pel grup. Es tracta d’una de les Beques
Talents Facultatius 2022 “La Pedrera” que concedeixen anualment l’Hospital
Universitari Germans Trias i Pujol. Aquetes beques, concebudes per a facilitar la
retenció de talent al nostre centre, es concedeixen a metges especialistes que han
finalitzat recentment l’especialització i busquen la formació en recerca i la realització
de tesis doctorals, per tal d’incrementar el potencial investigador del centre. Aquestes
beques es dediquen només al salari de l’investigador i són incompatibles amb d’altres
contractes laborals, amb la qual cosa es busca la fidelització del becari al projecte. En
aquesta ocasió, Na Maria Puig ha estat la receptora de la beca pel projecte “Correlació
del greix mesentèric amb el risc de recurrència post-operatòria en la malaltia de
Crohn”, sent el Dr. Eugeni Domènech el mentor de la becada i investigador principal
del projecte.
Gràcies també al mateix projecte, Na Maria Puig ha obtingut una de les Beques de
Iniciació a la Recerca de la Societat Catalana de Digestologia. Aquestes beques,
procedents d’una societat científica i tot i tenir una dotació molt inferior, són un ajut
important ja que es poden destinar lliurement a les despeses que l’investigador cregui
oportú. Finalment, el Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis
Ulcerosa (GETECCU), societat científica espanyola dedicada a la recerca, formació i
difusió en malalties inflamatòries intestinals, ha concedit la II Beca Clínica GETECCU-
Galápagos al Dr. Eugeni Domènech pel mateix projecte.

Aquestes beques ens permetran portar a terme dos projectes d’investigació l’objectiu
final dels quals és millorar l’atenció mèdica i el control de les malalties inflamatòries
intestinals. Però, recordeu, que si voleu col·laborar i ajudar en el finançament de la
nostra recerca ho podeu fer sempre via Amics de Can Ruti
(https://www.amicsdecanruti.org/research_area/aparell-digestiu/).

Premi a la millor comunicació en Epidemiologia del congrés United European Gastroetnerology Week 2022 al Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria per un estudi sobre el risc de Malaltia Inflamatòria Intestinal i obesitat mòrbida.

La susceptibilitat de patir malaltia inflamatòria intestinal s’associa a alguns
polimorfismes genètics i també de l’exposició a factors ambientals com el tabac. Però
aquests factors genètics i “ambientals” hi són presents només en una minoria de
pacients; per tant, se sospita que han d’existir altres factors ambientals o
epidemiològics encara desconeguts.
A partir dels resultats d’un estudi poblacional danès suggerint que la cirurgia bariàtrica
s’associa a un increment del risc de desenvolupar la malaltia respecte a la població
general, el nostre grup va voler investigar si la obesitat mòrbida i la cirurgia bariàtrica
la que incrementava aquest risc. Conjuntament amb el Servei Català de la Salut vam
portar a terme un estudi de base poblacional comparant la incidència de malaltia
inflamatòria intestinal en tres cohorts d’individus amb obesitat (poc més d’un milió),
obesitat mòrbida (quasi 100.000) i cirurgia bariàtrica (al voltant de 15.000) i seguits
durant el període de 2005 a 2020. L’estudi ha demostrat que és la obesitat mòrbida i
no la cirurgia bariàtrica, la que incrementa el risc de malaltia inflamatòria intestinal, si
bé en el cas de la colitis ulcerosa sembla que la cirurgia també hi podria jugar un cert
paper. Els resultats de l’estudi s’han presentat per part de la Dra. Fiorella Cañete en el
recent congrés de la United European Gastroenterology Week a Viena, obtenint el
premi a la millor comunicació oral en Epidemiologia.

Prevenció, tractament i seguiment de la recurrència postoperatòria a la malaltia de Crohn, estudis per una nova tesi doctoral del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals

El passat dia 1 de setembre, la ja doctora Fiorella Cañete Piarro, adjunta del servei d’Aparell Digestiu de l’hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va defensar la seva tesi doctoral sobre diferents escenaris de la recurrència postoperatòria en malaltia de Crohn. La tesi, basada en tres estudis diferents, demostra l’eficàcia dels agents anti-TNF tant en la prevenció com en el tractament del desenvolupament de noves lesions de la malaltia després de la cirurgia, així com la necessitat de fer una monitorització “no-invasiva” en aquells pacients que no desenvolupen lesions en el primer control endoscòpic.

El primer estudi, avaluava el risc de recurrència postoperatòria a llarg termini en pacients que no la presentaven en el primer control endoscòpic. La cohort, en la seva totalitat del nostre centre, havia estat seguia prospectivament i tots els pacients inclosos van ser tractats profilàcticament  amb azatioprina. L’estudi va demostrar que, en aquests pacients, el risc de requerir nous tractaments o cirurgies és baix però constant en el temps, fet que justifica una seguiment periòdic però idealment no-invasiu (com la determinació de calprotectina fecal o la realització d’ecografia intestinal). Aquestes dades són molt rellevants doncs en l’actualitat no hi ha recomanacions específiques en les guies clíniques actuals. Els resultats de l’estudi encara no s’han publicat a l’espera de ampliar la cohort amb d’altres centres de fora d’Espanya per tal de donar resultats més robustos.

El segon estudi és multicèntric i derivat del registre ENEIDA de GETECCU, i tenia per objectiu aportar més dades sobre l’eficàcia dels agents anti-TNF per a prevenir la recurrència postoperatòria de la malaltia de Crohn. De fet, només es disposa de dos assajos clínics controlats (un amb infliximab i un amb adalimumab) en aquest escenari. Per aquesta raó, es va voler disposar de més dades, aquesta vegada derivades de la pràctica clínica. L’estudi, que va incloure 152 pacients, va observar que només al voltant del 30% dels pacients sota aquest tractament preventiu desenvolupament lesions recurrents, sense que s’observessin diferències d’eficàcia entre infliximab i adalimumab. L’estudi s’ha publicat a la prestigiosa revista Inflammatory Bowel Diseases (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/31006801/).

El tercer estudi, també multicèntric espanyol, va incloure més de 170 pacients en els que s’havia prescrit algun agent anti-TNF pel tractament de recurrència postoperatòria corroborada en l’endoscòpia. Aquest estudi representa la cohort més extensa publicada fins el moment en aquest escenari i va demostrar que aquests fàrmacs són capaços de revertir les lesions en el 40% dels casos, i millorar-les en un 20% addicional. A més, l’infliximab i el fet d’utilitzar azatioprina de forma concomitant, n’augment l’eficàcia. L’estudi es va publicar a la revista Clinical and Translational Gastroenterology (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/32955190/).

Els directors de la tesi foren la Dra. Míriam Mañosa, Cap de Secció de Gastroenterologia, i el Dr. Eugeni Domènech, Cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’hospital Universitari Germans Trias i Pujol. El tribunal que va avaluar la defensa de la tesi va estar compost per la Dra. Elena Ricart, professora de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, adjunta del servei de Gastroenterologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i que va actuar com a presidenta del tribunal, el Dr. José Troya, professor de la facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, adjunt del servei de Cirurgia Digestiva de l’hospital Universitari Germans Trias i Pujol i que va actuar com a secretari del tribunal, i el Dr. Luis Menchén, professor de la Universidad Complutense de Madrid i adjunt del servei de Digestiu de l’hospital Universitario Gregorio Marañón. El tribunal li va concedir la màxima qualificació per unanimitat.

Felicitats, DOCTORA CAÑETE!

.

El Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria convidat a publicar un article de formació continuada en la pàgina web de la United European Gastroenterology.

Una de les línies de recerca més productives i de més llarga evolució del Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria és la recurrència postoperatòria en malaltia de Crohn, en la que  no només es fan estudis clínics sinó que s’està portant a terme recerca traslacional conjuntament amb l’equip de biòlegs del grup i també en col·laboració amb d’altres grups externs a l’IGTP com el Grup de Recerca en Reumatologia de la Dra. Sara Marsal o la Facultat de Biologia de la Universitat de Girona. En aquest àmbit concret, el nostre grup ha assolit prestigi internacional i, com ja s’ha comentat en aquest blog, això ha permès que participi en col·laboracions internacionals tant en documents de consens com en assajos clínics.

Aquest prestigi s’ha fet palès recentment quan des de la societat europea de Gastroenterologia (United European Gastroenterology [UEG]) se’ns va convidar a escriure un article per a la seva web dintre d’una sèrie d’articles de formació continuada titulats “Errors en…” (“Mistakes in…”). L’article, redactat pels doctors Míriam Mañosa i Eugeni Domènech, acaba de fer-se públic a la web d’aquesta societat, sent d’accés lliure (https://ueg.eu/education/education-resources/mistakes-in).

L’UEG és una societat amb una forta vocació educativa i, per aquest motiu, la seva web compta amb nombroses eines per a la formació continuada dels gastroenteròlegs. Fa pocs anys va iniciar la sèrie d’articles on line “Mistakes in…” on experts en cada tema revisen erros que cal evitar en el diagnòstic i maneig de diferents patologies digestives, que són molt ben considerats pels afiliats i constitueixen una manera fàcil i molt gràfica de mantenir nocions bàsiques de patologies o situacions clíniques freqüents.

La nostra unitat col·labora en diverses publicacions internacionals.

Fruit del prestigi del Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’hospital Germans Trias i Pujol és freqüent que la nostra Unitat col·labori amb d’altres centres europeus. De fet, en el darrer any s’han publicat cinc articles col·laboratius amb altres centres europeus en diferents àmbits de la Malaltia Inflamatòria Intestinal.

El primer d’ells, liderat per la Dra. Joana Torres, de l’hospital Beatriz Ângelo de Loures (Portugal) i amb la participació del Mount Sinai de Nova York, l’hospital de la Universiat de Leuven i la federació Europea de Pacients de Crohn i Colitis Ulcerosa (EFCCA), a més del nostre centre en la persona de la Dra. Míriam Mañosa, és una revisió sistemàtica que inclou una sèrie pròpia sobre incidència conjugal de Malaltia Inflamatòria Intestinal, és a dir, sobre la incidència de la malaltia en parelles no emparentades. L’estudi també avalua la incidència de la malaltia en la descendència, resultant en aquesta revisió sistemàtica inferior a la prèviament descrita i situant-se en el 2% als 10 anys i el 16% als 20 anys d’edat. Podeu trobar i descarregar l’article en el link següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33948061/

El Dr. Eugeni Domènech, cap del grup de recerca, ha estat convidat a participar en dues publicacions conjuntament amb destacats líders mundials del camp de la Malaltia Inflamatòria Intestinal. La primera d’elles és un consens internacional d’experts sobre qüestions tècniques de la determinació de calprotectina fecal, el marcador d’inflamació intestinal més precís i més àmpliament utilitzat en l’actualitat. El nostre grup té destacades publicacions sobre la utilització d’aquest marcador tant en colitis ulcerosa com en la recurrència postoperatòria de la malaltia de Crohn, fet que justifica el reconeixment del grup per a la participació en aquest consens. A més del dr. Domènech, han participat experts nord-americans, francesos, italians, portuguesos, britànics, belgues, brasilers, argentins o japonesos. Podeu trobar i descarregar l’article en el link següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33961734/

La segona participació ha estat en un article de revisió i re-consideració del paper actual dels primers agents biològics utilitzats en aquetes malalties: els agents anti-TNF. Els autors d’aquest article inclouen alguns dels investigadors més destacats a nivell mundial com els doctors William Sandborn, Silvio Danese, Laurent Peyrin-Biroulet, Britta Siegmund, Remo Pannaccione o Subrata Ghosh. Podeu trobar i descarregar l’article en el link següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34917173/

Més recentment, la nostra Unitat ha participat en un estudi que tracta sobre una de les noves tendències en el tractament de la Malaltia Inflamatòria Intestinal: la combinació de fàrmacs immunosupressors. Aquesta estratègia només s’intenta en pacients molt complexos i amb un mal control de la malaltia, fonamentalment en cas de que tinguin, a més de la malaltia intestinal, una manifestació extraintestinal mal controlada o una altra malaltia immunomediada (IMID). Aquest estudi constitueix la sèrie més àmplia fins a dia d’avui de pacients tractats sota aquesta estratègia publicada. En l’estudi, liderat per Dr. Jean-François Rahier de Bèlgica, hi ha participat centres italians, irlandesos, grecs, holandesos, alemanys, britànics i nord-americans, incloent el nostre centre. Podeu trobar i descarregar l’article en el link següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34694746/

El darrer article col·laboratiu internacional acaba de publicar-se recentment. Es tracta del replantejament d’un índex endoscòpic de la recurrència postoperatòria. En la malaltia de Crohn, sovint cal operar als pacients per ressecar el segment intestinal malalt. Malgrat treure tot el budell “afectat”, la norma és que la malaltia reaparegui en un segment on abans no hi havia malaltia; aquest fenomen es coneix com recurrència postoperatòria. Per a decidir si cal tractar o incrementar el tractament, es fa una monitorització mitjançant endoscòpia per gradar les lesions que es desenvolupen. En les darreres dècades, el tipus d’anastomosis (sutures per unir el budell) que es realitzen en aquetes intervencions han anat canviant, i la classificació endoscòpica de les lesions ha quedat anacrònica. El nostre grup és un dels més reconeguts en estudi de recurrència postoperatòria i això ha motivat que hagi estat convidat per dos altres grups també capdavanters en aquest camp com els de Burdeus i Leuven, per a plantejar una modificació a fons d’aquest índex en un article que s’a publicat a la prestigiosa revista Clinical Gastroenterology and Hepatology. Podeu trobar la referència de l’article en el link següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35183769/

El Grup de Recerca en Malaltia Inflamatòria comunica els resultats d’un estudi realitzat conjuntament amb el Servei Català de la Salut sobre el risc de Malaltia Inflamatòria Intestinal i obesitat mòrbida.

Sabem que la susceptibilitat de patir malaltia inflamatòria intestinal s’associa a l’existència d’alguns polimorfismes genètics (que estan presents en menys del 30% dels pacients) i també de l’exposició a factors ambientals com ara el tabac. Malhauradament, aquests factors genètics i “ambientals” hi són presents només en una minoria de pacients; per tant, se sospita que han d’existir altres factors ambientals o epidemiològics encara desconeguts.

Recentment, alguns estudis han suggerit que existeix una incidència incrementada de malaltia inflamatòria intestinal en individus sotmesos a cirurgia bariàtrica per obesitat mòrbida. De fet, el nostre grup va publicar un article de revisió al respecte fa pocs anys (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30178869/). Més recentment, un grup danès va publicar els resultats del primer estudi poblacional demostrant que la cirurgia bariàtrica s’associa a un increment del risc de desenvolupar la malaltia respecte a la població general.

Amb aquestes premisses, el nostre grup va voler investigar si aquest fet també es produïa en un àmbit geogràfic radicalment diferent en quant a costums, hàbits i dieta. A més, vam voler comprovar si era la obesitat mòrbida (indicació única de la cirurgia bariàtrica) i no la cirurgia bariàtrica la que incrementava aquest risc. Per aquest motiu vam contactar amb el Servei Català de la Salut per portar a terme un estudi de base poblacional, doncs disposàvem ja d’una excel·lent experiència col·laborativa prèvia en un estudi sobre mortalitat postoperatòria (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33082087/). L’estudi ha comparat la incidència de  malaltia inflamatòria intestinal en tres cohorts  d’individus amb obesitat (poc més d’un milió), obesitat mòrbida (quasi 100.000) i cirurgia bariàtrica (al voltant de 15.000) i seguits durant el període de 2005 a 2020. L’estudi ha demostrat que és la obesitat mòrbida i no la cirurgia bariàtrica, la que incrementa el risc de malaltia inflamatòria intestinal, si bé en el cas de la colitis ulcerosa sembla que la cirurgia també hi podria jugar un cert paper. Els resultats de l’estudi s’han presentat en el recent congrés de la European Crohns and Colitis Organisaton com a comunicació oral per part de la Dra. Fiorella Cañete, i seran presentats properament també com a comunicacions orals als congressos de l’Asociación Española de Gastroenterología i de la Societat Catalana de Digestologia.

Dra Fiorella Cañete “European Crohns and Colitis Organisaton”

PUBLICADA UNA REVISIÓ SISTEMÀTICA SOBRE LA INFLUÈNCIA DEL CREEPING FAT EN L’AGREUJAMENT DE LA MALALTIA DE CROHN

El Grup de Recerca sobre malalties inflamatòries intestinal IGTP/CIBER acaba de publicar una revisió sistemàtica i actualitzada sobre el paper del teixit adipós que envolta l’intestí a la malaltia de Crohn. Aspecte que esta adquirint protagonisme en la fisiopatologia de la malaltia. L’article es una revisió sistemàtica i actualitzada que acaba de ser publicada al Journal of Crohn’s and Colitis, una de les revistes més prestigioses en l’àmbit de les malalties incurables de tracte digestiu. A l’article, els autors detallen com la persistent i seqüencial inflamació principalment del tram ileocecal d’aquests malalts afavoreix la transformació hipertròfica del teixit adipós mesentèric, també conegut com a creeping fat. Malgrat la naturalesa protectora d’aquest teixit adipós mesentèric, el creeping fat allotja un activitat inflamatòria aberrant que s’associa a una major gravetat de la malaltia de Crohn. La singularitat de les lesions transmurals d’aquesta malaltia inflamatòria intestinal facilita el contacte els microorganismes intestinals que infecten el intestí amb el creeping fat, el que contribueix a l’activació de la resposta immune en aquest teixit mitjançada principalment per receptors NOD o TLR. Però a més a més, la disbiosi intestinal associada a la malaltia de Crohn altera el metabolisme xenobiòtic (àcids grassos de cadena curta, àcids biliars, triptòfan, succinat,…), el que també repercuteix sobre l’activitat immuno-metabòlica del teixit adipós mesentèric. L’article descriu a nivell molecular com totes aquestes alteracions metabòliques que impliquen als microorganismes intestinals són captades per receptors especialitzats intracel·lulars (FXR, PXR o PPARs) distribuïts per diferents tipus cel·lulars al teixit adipós. L’activació constant que reben aquests receptors activen respostes immunològiques, incloent la generació d’adipocines, l’adipogènesi i l’angiogènesi. Tot plegat comporta una carga inflamatòria addicional sobre l’intestí provinent del creeping fat que s’ha relacionat amb un agreujament de la malaltia, afavorint el desenvolupament de fibrosis o fístules que implicaran la inevitable resecció de les àrees intestinals afectades. No obstant això, a partir de la identificació de les claus moleculars que regulen els processos de transformació patològica del greix mesentèric a la malaltia de Crohn, els autors proposen noves hipòtesis per intervenir terapèuticament sobre el creeping fat amb l’objectiu de minvar l’agressivitat inflamatòria que pateix l’intestí d’aquests malalts i així, poder preservar-lo de la resecció.

En Roger Suau (CIBER/IGTP) és primer autor d’aquesta publicació, és investigador novell del Grup des de fa un parell d’anys i ha dut una tasca de revisió exhaustiva i d’alta qualitat científica. L’article a comptat amb l’assessorament de les Dres. Eva Pardina (Universitat de Barcelona) i Violeta Lorén (CIBER/IGTP), així com de la participació dels Drs Eugeni Domènech (HUGTP/CIBER) i Josep Manyé (CIBER/IGTP) que han supervisat i dirigit el desenvolupament d’aquesta revisió. L’estudi ha estat finançant per el Institut de Salud Carlos III (PI20/00420) i el CIBER, i s’ha dut a terme a l’IGTP.

El Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals participa en un consens internacional sobre l’ús de calprotectina fecal.

La calprotectina és una proteïna sintetitzada fonamentalment pels leucòcits neutròfils, constituint-ne el 60% del total de les proteïnes citoplasmàtiques d’aquetes cèl·lules. Per tant, la detecció de calprotectina és un indicador indirecte de la presència de neutròfils.

Per altra banda, els neutròfils són unes de les principals cèl·lules implicades en la resposta immunològica innata, és a dir, en la primera línia de resposta inflamatòria o de defensa. De fet, els neutròfils s’incrementen en la sang perifèrica i els teixits quan aquests pateixen alguna infecció o inflamació agudes. A més, els neutròfils s’han erigit com un dels tipus cel·lulars més rellevants en la colitis ulcerosa, doncs la seva presència en les biòpsies del còlon de pacients que es troben en remissió clínica (asimptomàtics) es correlaciona amb un risc més elevat de presentar un nou brot de la malaltia a curt termini i també amb el risc de presentar lesions pre-malignes en el futur. Això ha motivat l’interès en el valor de la calprotectina mesurada en la femta de pacients amb malaltia inflamatòria intestinal. En aquest sentit, múltiples estudis ja han demostrat una excel·lent correlació de la calprotectina fecal amb el risc de recidiva (nou brot) i també un excel·lent valor predictiu positiu respecte a la remissió endoscòpica (absència de lesions macroscòpiques), particularment en la colitis ulcerosa. El nostre grup ha liderat diferents estudis on s’ha contribuït a establir el valor de la calprotectina en la pràctica clínica:

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29189092/

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27824646/

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/25793326/

Fruit de totes aquestes evidències, la mesura periòdica de la calprotectina en femta s’ha convertit en l’eina més eficient i utilitzada de monitorització dels pacients amb colitis ulcerosa, tal i com queda demostrat en el document de consens d’ús de la calprotectina publicat pel Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa (GETECCU) en el que el nostre grup ja va participar (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30293556/).

Tot i que el seu ús s’ha generalitzat, és important conèixer quina és la millor manera de recollir la mostra fecal, la seva conservació i les particularitats tècniques per a una determinació de calprotectina. Per aquest motiu, el Professor Peyrin-Biroulet (president de la Organització Europea de Crohn i Colitis -ECCO-) va llençar una iniciativa per a redactar un document de consens al respecte, convidant un grup d’experts mundials en el tema. Com a conseqüència d’aquesta col·laboració en la qual el nostre grup ha participat, s’acaba de publicar en el United European Gastroenterology Journal, el document on es recullen les principals conclusions de consens sobre les característiques tècniques per a la determinació de calprotectina fecal, que podeu trobar en el següent link: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33961734/