Malaltia inflamatòria intestinal i edat avançada, defensa de la nova tesi doctoral del grup de Recerca en Malalties inflamatòries intestinals.

El passat 16 d’octubre es va fer la lectura i defensa de la tesi doctoral sobre el fenotipus, història natural, ús i seguretat de recursos sanitaris a la malaltia inflamatòria intestinal en pacients d’edat avançada.  Aquest grup poblacional suposa tot un repte per l’increment en la complexitat global del pacient a causa de les comorbiditats, ús de polifarmàcia, canvis secundaris amb l’envelliment i la fragilitat. En les darreres dècades la prevalença dels pacients amb malaltia inflamatòria intestinal i edat avançada s’ha incrementat per dos motius principals. Per un costat l’augment del debut de la malaltia en aquesta edat i per una altra banda, l’envelliment dels pacients que debutaren a edats més joves i que arriben a l’edat de jubilació moltes vegades amb tractament immunosupressor i biològic.

La tesi dirigida per la Dra. Míriam Mañosa consta de dos estudis diferents dels que han sorgit tres articles publicats a revistes d’alt impacte científic. El primer estudi, en el que varen participar 29 centres de tota Espanya, es va centrar en l’avaluació de les característiques fenotípiques dels pacients de debut de la malaltia inflamatòria intestinal a l’edat avançada, avaluant més de 1300 pacients que debutaren de la malaltia per sobre dels 60 anys. Es va observar que aquests pacients presentaven un fenotipus menys agressiu respecte als pacients més joves, així com tenien un menor ús de fàrmacs biològics i immunosupressors.

Per una altra banda, en un segon estudi es va avaluar el perfil de seguretat de les tiopurines, un dels fàrmacs immunosupressors més utilitzats a la malaltia inflamatòria intestinal. Es va basar en un estudi ENEIDA (un registre nacional promocionat per GETECCU en el que s’inclouen pacients amb malaltia inflamatòria intestinal), es varen incloure més de 1800 pacients que varen iniciar les tiopurines per sobre dels 60 anys i es va comparar amb una cohort de més de 15000 pacients que iniciaren les tiopurines entre els 18 i 50 anys. Es va demostrar que els pacients més grans tenien una major prevalença d’efectes adversos per les tiopurines, i que l’edat avançada per si mateixa era un factor de risc per desenvolupar efectes adversos. D’aquest segon estudi va sorgir un tercer projecte en el qual es va avaluar una estratègia clínica habitual, la d’iniciar una segona tiopurina si la primera havia estat retirada per un efecte advers, i es va constatar que els pacients més grans també tenien pitjor tolerància en cas d’iniciar una segona tiopurina.

Aquesta tesi posa la base per continuar una línia d’investigació pròpia de la unitat i del grup de recerca en malalties inflamatòries intestinals que ajudarà a conèixer més profundament la malaltia en aquest grup poblacional, que té unes característiques diferencials respecte als pacients més joves i que cada vegada és més prevalent, de cara a  poder realitzar un abordatge diagnòstic i terapèutic més acurat.

Aquesta entrada s'ha publicat en Recerca i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s